Concert acústic. “Un piano i una veu”.

A vegades llances les coses lluny de tu, o senzillament et canses.Però un dia tornen. Fins i tot amb més força. 

Boomerang.

 

Ja ho vaig dir: A la vida tot torna.compra de entradas en Atrapalo.com

 

I el piano ha tornat a mi.

 

El túnel del temps m’ha portat als orígens.

 

Perquè la música és senzilla. No necessita de grans escenaris ni de focs artificials i fanfàrries.

 

Ara vull endinsar-me en la intimitat. En el minimalisme musical dels matisos.

 

Matisos impossibles d’aconseguir quan partim d’alts voltatges i elevats volums de so.

 

Ara necessito expressar-me. Cercar la complicitat emocional per desenvolupar i comunicar la meva música. Nedar en els mars del silenci.

 

Aquest concert serà diferent perquè a part de les cançons de Boomerang i de Lone Star haurà temes al piano.

 

El dia 3 de desembre a les 9 del vespre teniu una cita amb mi a Luz de Gas.

 

Us espero.

 

Salut !!

 

Pere

 

Documental. Lone Star al Teatre Beatriz de Madrid

PortadaBeatrizA l’any 1968, Lone Star va oferir al ja desaparegut teatre Infanta Beatriz de Madrid, un original concert amb una gran acollida. Tant va sert així, que aquest format es va incloure en un conglomerat d’espectacles amb el nom de “Festivales de España” i patrocinat per la “Dirección General de Cultura Popular”, pertanyent al llavors Ministeri d’Informació i Turisme. “Festivales de Espanya” va recalar en diferents localitats de la península, el que va donar oportunitat de mostrar davant d’un nombrós públic del que era capaç una de les millors bandes de música moderna de l’època.

 

El concert constava de dues parts, una primera de jazz, on es versionaven temes clàssics, i una segona de rock, barreja de versions i temes propis, comptant a més amb el suport d’una orquestra dirigida pel gran músic navarrès Pedro Iturralde.

 

Amb el pas dels anys va sortir a la llum una gravació d’aquest concert, enregistrament del que cap dels músics que va actuar llavors, coneixia la seva existència.

 

En aquella època no existia una taula de mescles externa a l’escenari on connectar un equip de gravació, així que algú va haver de seure entre el públic amb un magnetòfon de bobina oberta i un micròfon i enregistrar des d’allà l’actuació.

 

El format de gravació ens porta a pensar que es va tractar d’algun empleat de Ràdio Nacional d’Espanya, però aquí acaben les elucubracions.

 

L’important, és que després de més de quaranta anys, la cinta seguia sent audible i contenia un document únic, un concert d’un temps en què no era habitual la gravació d’un directe, a més de tractar-se d’un espectacle que anava més enllà de la simple interpretació dels èxits del moment d’una banda de rock.

 

Gràcies a l’aportació econòmica d’un seguidor de Lone Star, el 2010 la cinta va poder ser restaurada i publicada en CD i vinil.

 

Alhora que Pere Gené va dur a terme la promoció de l’obra es van anar realitzant entrevistes i altres enregistraments en vídeo que van fer possible el documental que podeu veure en aquesta mateixa entrada.

 

En ell tenim l’oportunitat de conèixer l’opinió sobre Lone Star de personalitats del món de la música, veure com es va desenvolupar la presentació del disc a Madrid i Barcelona, escoltar al propi Gené recordant anècdotes de l’època i, finalment, visitar el que va ser l’antic teatre Infanta Beatriz, transformat en restaurant, però conservant la mateixa estructura d’abans.

 

Confio que en gaudiu.

 

 

Un mal dia

gene_actuacion

Un, amb tota la seva bona voluntat il·lusió i entrega, es decideix a gravar un nou disc.

 

Reuneix uns estalvis i demana diners a tort ia dret per finançar l’aventura.

 

Cal pagar estudis de so, músics, arranjaments, locals d’assaig … Qualsevol quantitat és poca per cobrir tanta despesa.

 

Per fi s’aconsegueix l’objectiu i ja tenim el disc. Bona gravació, bons músics, bones cançons …

 

A l’artista, o a qualsevol treballador, se’l jutja i se’l valora per la seva obra.

 

¿Però que passa quan aquesta obra ningú la veu, ningú l’escolta i ningú la té en compte?

 

Què passa quan et trobes amb el mur de la indiferència i del menyspreu més absolut?

 

Què passa quan els mitjans de comunicació són una porta tancada a la qual no tens accés per més que insisteixis?

 

De fet estàs demanant que algú et doni la seva sincera opinió. Doncs ni això. Tens un bon bòlid i vols participar a la cursa però com ni tan sols estàs a la graella de sortida, ja has perdut.

 

No m’agrada queixar-me. Tinc un mal dia.

 

La pregunta és: ¿Tot es redueix al màrqueting?

 

Llegeixo en un diari les declaracions d’un famós productor: – “Si no tens un equip que treballi per expandir la teva música, aquesta es queda a la sala de casa teva i no arriba a enlloc. Els artistes de fama internacional, treballen amb un equip de màrqueting “- i segueix -” Actualment has de ser loud (cridaner) perquè se t’escolti, perquè estàs competint amb els iphone, amb les Blackberry, etc. En resum, perquè la gent et miri i t’escolti, necessites l’ajuda d’experts “-

 

És evident que això és així.

 

Però llavors quina importància té la música?. Si amb una bona campanya i un bon equip arribarem a l’èxit …

 

I jo afegeixo: Si a aquest màrqueting li sumem participar en algun reality, tenir alguna aventura o escàndol sexual, i dir que estem a favor de protegir els lleons marins, llavors ja tenim el paquet complet. Però on queda la música, el sentiment, el tros de vida que t’has deixat allà …?

 

Preguntes sense resposta.

 

Ser un músic o un artista diguem “normal” no ven. Com no venen els mitjans de comunicació si no parlen de mort desgràcies, catàstrofes i atemptats.

 
Que seria dels estats si no existís el terrorisme?

 

De fet quan no n’hi ha se l’inventen.

 

Però tornem a lo nostre. Quan contemples a aquesta societat de consum dirigit, que avui gaudeix d’alguna cosa i demà ja l’ha enterrat, és inevitable pensar que aquell disc del qual parlàvem no ha servit per res.

 

Però amic, tot això ja ho sabies. Llavors, ¿perquè caure de nou en el mateix error?

 

Cercle viciós.

 

Escopint contra el vent.

 

Després ve allò de: cal lluitar, res és fàcil, no cal tirar la tovallola, si caus set vegades aixeca’t, bla, bla, bla.

 

Preciós.

 

Però arriba un moment en la vida en què totes aquestes frases i altres millors ja no et fan efecte. Estan molt gastades. Sonen buides. Ja vas passar per això. Massa osques al revòlver.

 

El temps passa.

 

Els anys pesen.

 

Tinc un mal dia.

 

Ara els músics toquen gratis. Alguns fins i tot paguen per tocar.
I els discos no es venen. Les actuacions escassegen.

 

Persones enteses i molt vinculades al món musical em diuen que el rock està proscrit.

 

I algú va dir “Protegirem i ajudarem tot el que es faci en el nostre país, siguin llibres, pel·lícules, música, etc, sigui en l’idioma que sigui.” Com em vaig poder empassar això?

 

És clar que quan deixes volar la imaginació i acumules massa xpectatives el xoc amb la realitat és cruel.

 

Hi ha un ministre amb nom de rot que vol treure la música als nens. Un personatge menyspreable que es treu de la màniga frases com aquesta: “Els músics el que han de fer és rebaixar-se el sou”

 

Inaudit. Esgarrifós. Macabre.

 

Hi ha inspectors que van a la recerca i captura de músics que actuen en llocs on només se’ls paguen les cerveses, per posar multes de 3000 euros per no cotitzar a la Seguretat Social. Pura Ciència ficció.

 

Segons sembla el Ministeri de Cultura espanyol ha decidit eliminar el que no li interessa. És a dir, tot el que no es pugui quantificar com a guany. Filosofia, música, art en definitiva.

 

Cal formar a les noves generacions perquè la seva única meta sigui els diners. El nou Déu. A la merda Sòcrates, Plató, Wagner o Bach.

 

Es priva els alumnes de la sensibilitat i de la intel·ligència emocional. Cal mantenir-los en la ignorància cultural perquè siguin autòmats manejables. Mà d’obra barata. I tornant a allò de baixar-se el sou, ¿com es pot estar tan lluny de la realitat?

 

Els músics no tenim pensió.

 

Som l’únic col·lectiu que no pot anar a la vaga.

 

Al Ministre, als que treballen a Telefónica, Endesa o en la Ferreteria Garcia, l’empresa els paga la Seguretat Social. Al músic ningú li paga res. Els autònoms els pot pagar el mes que treballa, diguem tres mesos a l’any. La resta o menja, o paga a la Seguretat Social. Per tant als 65 anys no té pensió.

 

Avui dia un músic bo, pot cobrar 100 euros per sessió. Si té cinc sessions al mes ja és per celebrar-ho, però i els mesos en blanc?

 

Aquí no hi ha nòmines, ni pagues dobles.

 

Cal baixar al carrer abans de parlar SR. MINISTRE!

 

Sota les estrelles, conduint per una carretera cap a l’infinit esperes que baixi una nau espacial i et porti a una altra galàxia.

 

Deixar enrere tota aquesta podridura i misèria acumulades.

 

Definitivament tinc un mal dia.

 

Espero que demà torni a sortir el sol.

 

Salutacions a Tots.

 

Pere.

 
 

Crònica del concert a la sala Luz de Gas

 

Cartel concierto presentación BoomerangUna nit inoblidable. No se m’acudeix una forma millor d’expresar el desenvolupament del concert.

 

La nostra idea era anar més enllà d’una simple actuació on es desgranessin els temes de Boomerang.

 

Per això vam planejar una posada en escena que no deixés indiferent al públic i que servís de reconeixement al suport que ha mantingut tot aquest temps.

 

I, almenys des del meu punt de vista, tot el personal implicat en l’actuació, tant dins com fos de l’escenari, va donar “la talla” sobradament.

 

Aprofito per agrair la presència de la vocalista de “La Porta dels SomnisVirginia Martínez, amb la qual, com sabeu, vaig gravar el tema de BoomerangSerem un nou pais“, i de Santago Auserón, qui em va acompanyar per cantar el tema més emblemàtic de Lone Star: Mi Calle. També al cor “New Gospel” que ens va acompanyar una part del concert i a Raquel, la ballarina que va donar vida amb les seves evolucions en l’escenari a “La mansarde de Montmartre“.

 

Us agraeixo molt l’assistència al concert, em vau acompanyar cantant i aplaudint tant dins com fora de l’escenari i vau fer que tot això tingués sentit.

 

I especialment dono les gràcies a Fernando, un dels assistents, gran seguidor de Lone Star, que s’ha pres la molèstia de redactar una crònica del concert i fer-me-la arribar.

 

Podeu veure més fotos del concert en aquest apartat de peregene.com.

 

Us deixo amb Fernando perquè us expliqui com es va veure tot des de fora.

 

Salut!

 

Crònica Sincera d’en Fernando Pardo, del concert que va oferir en Pere Gené, ( La veu de LONE STAR), en la presentació oficial del seu primer disc en solitari BOOMERANG a la Sala Luz de Gas,el passat 01.05.2014.

 

El passat dijous dia 01 de maig vaig ser un dels privilegiats a presenciar en directe la presentació de “Boomerang”, de Pere Gené, a la sala Luz de gas de Barcelona.

 

La Sala és maca i acollidora i el millor es que té una gran acústica per al directe.

 

L’única cosa que no em va agradar del local va ser el preu de les copes!

 

Pere Gené en conciertoEl concert va començar fort i vital, amb “La formula de la felicidad”, seguit de “Libre”.

 

Haig de confessar que, en veure a Pere pletóric dominant l’escenari, se’m van humitejar els ulls en més d’una ocasió.

 

La tercera en discòrdia va ser “El Impasible”, crua i directa. En la tornada, amb la veu encara freda en un tòrrid escenari, en Pere va treure el cap al món humà, mentre retreia a Déu la seva absència.

 

Walt Disney nos mintió” em va recordar que, disfressada de melodia pop, amaga una de les millors sinó la millor composició del Disc BOOMERANG.

 

Van anar caient un a un tots els temes d’aquest gran disc que és “Boomerang”, amb esment especial a la cançó “Bona sort”, composta i dedicada in situ al seu nét Guifré.

 

En Pere, tenint en ment als infants, va enviar un missatge al ministre de cultura Wert, que ha planejat eliminar la música de l’ensenyament primari…

 

Pere Gené, Kitflus y David PalauVa pujar l’energia amb “Sobreviviré”, el tema que obre el disc, i que podríem dir, exerceix de single, amb video-clip inclós, per després passar a la intimista “Cada dia que passa”, amb la veu tendra abrigallada per la guitarra acústica d’en Palau i el piano de Kitflus.

 

Faig un incís per reflectir que els músics que acompanyaven a en Pere Gené en una nit tant memorable eren i son inigualables, desprenent professionalitat en cada nota.

 

Baix i bateria marcaven els batecs, mentre Kitflus al teclat, semblava ser el cervell director i el “Guitar-hero” David Palau sabia dosar el seu mestratge amb les sis cordes sàviament.

 

L’últim bleix va venir amb Pere al majestuós piano (de cua, per cert), per interpretar “La Mansarde de Montmartre” que va il·lustrar una ballarina de ballet.

 

Pere Gené y Virginia Martínez.A partir d’aquí, tot va ser costa avall, o bé amb el hard-blues “Sueño y Pesadilla”, amb ressons “Lonestarians”, o amb la irrupció en escena d’un ampli cor de Gospel que va vestir la independentista “Serem un nou país” (interpretada, també excel·lentment per la Virginia Martínez), i que es va quedar per fer el mateix amb les següents cançons.

 

Aquí va arribar ja el moment de CELEBRAR A LONE STAR.

 

Primer, amb una interpretació extensa i sublim de “Old man’ river”, en la qual vam veure deixar-se anar als musics de la banda, recolzats pel cor.

 

Pere Gené y Santiago Auserón A continuació, es va començar a gestar el clàssic “Mi Calle”, versió moderna, que va comptar amb l’aparició sense previ avís de Santiago Auserón,(Radio Futura-Juan Perro) cantant diverses estrofes de la mateixa.

 

Després de l’acostumada aturada, van tornar per delectar-nos amb “Viejo Lobo”, i van enllaçar amb un Medley que , crec recordar, incloïa “Comprensión “ i “My sweet Marlene”.

 

Després d’un nou fals comiat, va venir la veritable que va deixar als rockers del lloc en èxtasi amb el mític “Adelante”, i tot va acabar entre aplaudiments i somriures.

 

Sincerament, vaig sentir pena per veure el que les generacions més joves s’estan perdent, i és que el panorama actual d’usar i tirar no valora el talent, i també vaig sentir inquietud per la continuïtat del projecte en directe tal com està el panorama, peroooo

 

Que ens llevin el “bailao”!!!

 

Adelaaanteeee!!!

-Fernando Pardo.

 

Concert Presentació de Boomerang

Crear Boomerang ha estat una experiència inoblidable. Però presentar-ho en directe davant tots vosaltres encara ho serà més.

 

Encara que, durant aquests anys lluny dels escenaris, he fet alguna aparició aïllada, tornar a oferir un concert complet suposa per a mi una gran alegria

 

Us animo a acompanyar-me en la presentació de Boomerang el proper dia 1 de maig a la sala Luz de Gas de Barcelona.

 

Com a al•licient afegit, us puc comentar que, al meu costat, faran gala del seu mestratge dos dels artistes que han participat en l’enregistrament del meu disc, el gran guitarrista David Palau i el no menys gran Kitflus als teclats.

 

M’hauria agradat comptar amb la resta de músics del disc, però les seves atapeïdes agendes no ho han fet possible. En el seu lloc participaran altres excel•lents instrumentistes. Al baix tindrem a Jordi Vericat, que ha acompanyat a coneguts músics a més de formar part de Güru, l’actual grup de David Palau.

 

A la bateria s’asseurà en Joan Barbé, un multiinstrumentista que ha col•laborat en infinitat de discos i les habilitats dels quals li permeten fins i tot acompanyar-se a si mateix, com queda patent en aquest vídeo.

 

 

I, per completar la banda, l’holandès Menno Mariën aportarà el seu saxo. Polifacètic personatge, que compagina la seva faceta musical al món del jazz amb la d’assessor d’innovació d’empreses.

 

Però això no serà tot. Al llarg de l’actuació m’acompanyaran també altres convidats dels quals no us explicaré rés més per no espatllar la sorpresa.

 

No deixeu passar l’oportunitat d’assistir a una festa de la música que segur recordareu durant molt de temps.

 

Ens veiem el dia 1 de maig al Luz de Gas.

  Una abraçada.   Pere.  

Boomerang ja està al carrer

Portada del CD de Boomerang

 

Quan llegiu això Boomerang serà una cosa tangible.

 

Encara que en l’actualitat els formats digitals i internet fan possible disposar immediatament del que es busca, crec que no m’equivoco si dic que, per a un amant de la música, tenir entre les mans una nova obra en format físic és un valor afegit al treball en si.

 

Pere Gene en el estudio de grabaciónDesprecintar un CD o un vinil, notar l’olor a nou, posar el disc en el reproductor mentre s’estudia el llibret, tot això és un ritual que completa el que sona als altaveus.

 

A l’esforç dels músics s’uneix la creativitat del dissenyador de la portada i el treball de documentació del redactor del llibret, tot això amb el propòsit d’oferir a l’oïdor una experiència única cada vegada que escolta un nou disc.

 

Per descomptat, el treball no ha acabat, ara ve el recorregut pels mitjans de comunicació, les signatures, la presentació en directe (de la qual us parlaré en la propera entrada)… però són tasques que es fan amb molt de gust.

 

Tenint el CD a la mà veig molt llunyà el moment en què va començar tot. Tan llunyà com difícil em va semblar llavors. I, no obstant això, el temps ha passat volant. Cada etapa, la promoció del projecte a Verkami, la preparació dels temes al costat dels músics,l’enregistrament, la mescla, la preparació del llibret… cada pas en si ha estat lent i complicat, però, en conjunt, tot sembla haver succeït en un instant.

 

Ara és el vostre torn. Ara sou vosaltres els que heu de fer l’esforç d’aconseguir Boomerang i asseure-us tranquil·lament a escoltar-lo.

 

Porto al món de la música… prefereixo no recordar els anys, i al llarg d’ells he vist coses que han anat a millor i unes altres a pitjor, però, d’entre totes, una que em segueix semblant ciència ficció és la proximitat que hi ha avui dia entre l’artista i el seu públic.

 

Internet ha fet possible que qualsevol pugui posar la seva opinió a la disposició de la resta del món, inclòs el propi músic. És per això que us animo al fet que em feu arribar les vostres impressions a través del correu electrònic o les xarxes socials.

 

En peregene.com estareu informats de com i on aconseguir Boomerang, a més de poder comunicar-vos amb mi.

 

Al vídeo de presentació del projecte de Verkami vaig comentar que el disc no us deixaria indiferents. Ho he repetit en altres ocasions i ho segueixo mantenint. Uns ho considerareu una joia i uns altres passaràn del tema, però no crec que a ningú que ho escolti li passi desapercebut.

 

No vaig a posar-me pesat tornant a citar al grup de persones involucrada en el desenvolupament de Boomerang, però si els dono de nou les gràcies, com us les dono a tots els que escolteu el medu disc, i especialment, als quals, després de fer-ho, dediqueu una estona a escriure’m.

 

No em comprometo a contestar-vos per falta de temps, però sí a llegir personalment els vostres missatges i, per descomptat, a valorar la vostra opinió, sigui quina sigui.

 

Una abraçada a tots.

 

Pere.

 

 

Presentación de Boomerang por Pere Gené

 

Presentación de Boomerang por Jordi Tardá

 

Novetats de Boomerang

Per fi, després d’un llarg recorregut, Boomerang està a punt de veure la llum.

 

Nat Team (la discogràfica que s’ocupa de la fabricació i distribució del disc), ens comenta que, per a finals d’aquest mes de març, Boomerang arribarà a les botigues.

 

Els nostres esforços també estàn dirigits a que l’obra es pugui descarregar en format digital mitjançant Itunes, Spotify o similars.

 

Estigueu atents a aquest blog, a peregene.com i a les xarxes socials per saber quant podeu disposar del meu nou treball.

 

Com a afegitó a la publicació de Boomerang, us comento que també estem preparant un videoclip del tema Sobreviviré, projecte del que s’ocupa en Joan Pérez Riedweg, director i realitzador d’un gran número de videoclips, programes de televisió, documentals i curtmetratges.

 

I aquestes son les novetats que us puc anunciar fins al moment.

 

Gràcies altre cop per seguir-nos.

 

Final de la feina a l’Estudi

S’ha acabat la feina a l’Estudi. Per fí podem anunciar que el disc s’ha acabat.

 

Aquests propers dies els dedicarem a preparar el llibret que acompanyarà a la Gravació, que és el darrer que ens queda per finalitzar Boomerang.

 

Tot i l’esforç que han suposat les sessions de gravació, el poder compartir aquestes hores amb bons professionals a la vegada que amics, fa que tot plegat hagi estat un plaer.

 

Això També ha permés millorar el producte final mitjançant les aportacions de cadascú a la idea original.

 

Pere Gene Santi Arisa Max SunyerEls darrers retocs a la grabació ens van portar a KitfluSound, l’ estudi de grabació d’en Kitflus a Tiana, prop de Barcelona. I allà vam tenir la sort de coincidir amb un assaig de la banda Pegasus al complert.

 

Max Sunyer, Kitflus, Santi Arisa i Toni Escoté es troben en aquests moments preparant la seva gira presentant el seu nou treball discográfic i vam tenir l’oportunitat de compartir impressions amb ells.

 

Al final d’aquesta entrada teniu alguna foto més de l’estona en que vam estar xerrant en Santi, en Max i jo.

 

Tot i que ja heu conegut en les anteriors entrades a part dels músics que han col·laborat a Boomerang, aprofito ara per presentar-vos a tot el personal que ha fet possible aquest treball, per tota la dedicació i l’interés mostrat aquets darrers dies:

 

David Palau, guitarres

 

Kitflus, teclats

 

Toni Mateos, batería

 

Enric Alegre, saxo

 

Josep Buch i Toni Escoté, baix

 

Virginia Martínez, vocalista del grup La Porta dels Somnis, ha estat la convidada sorpresa que us vaig anunciar a la primera entrada del blog, ha colaborat al tema Serem un nou país. Las imatges que acompanyen aquesta entrada son obra del fotógraf Jordi Oset.

 

Las feines de producció las hem repartit entre David Palau, en Kitflus i jo mateix.

 

Raúl Cuevas ha exercít de técnic de so.

 

La grabació s’ha realitzat entre els estudis de David Palau (Divertimento Studio), Kitflus (KitfluSound) i Koryland.

 

El disseny de la portada i el logo han estat obra d’Adrián González, de l’estudi de disseny Compañía de Ideas.

 

També vull agrair el suport del meu fill Jordi Gené, i el de tots aquells que es van interessar en el projecte quant la nostre intenció era conseguir la financiació necessaria per tirar-ho endavant: Salvador Capdevilla, Jordi Sierra i Fabra, Albert Malla, Jordi Tardá, Jordi Roura, Pascual Molina i la SGAE de Barcelona.

 

I, per descomptat tinc que agrair d’una manera molt especial l’aportació económica de tots els mecenes que han cregut que Boomerang valía la pena i que han fet el possible perque el nostre disc es fes realitat.

 

Sense ells tot això no existiría, aixi que GRACIES!!

 

 

Pere Gene Santi Arisa Max SunyerPere Gene Santi Arisa Max SunyerPere Gene Santi Arisa Max SunyerPere Gene Max Sunyer

Els músics de Boomerang II

Seguint amb la presentació dels músics, anem a conèixer als baixistes Josep Buch i Rafael Escoté.

 

Josep Buch és un altre versàtil músic amb una àmplia formació i dilatada experiència i que ha acompanyat , en estudi i en directe , a un bon nombre d’artistes de rock , jazz , funk , soul … a més de col·laborar en programes de televisió com La Noche Abierta de Pedro Ruiz.

 

Al costat de David Palau va ser un altre dels teloners de Bon Jovi a la David Palau Band, grup en què també militava el seu germà, el bateria Marc Buch.

 

Rafael Escoté, per la seva banda, va iniciar el seu camí musical formant grups de rock alhora que acompanyava els cantautors més coneguts del moviment denominat Nova Cançó.Rafael Escote

 

En la seva vessant jazzística ha participat en diferents formacions, incloses Pegasus (de la qual va ser cofundador ) i Kitflus Kuartet, on torna a coincidir amb el seu company de Pegasus.

 

Com a músic de sessió ha col·laborat amb importants companyies discogràfiques tant a Madrid com a Barcelona.

 

Interessat en els avenços tecnològics en el món musical, va ser organitzador i consultor del primer seminari de música electrònica de l’Aula de Música de Barcelona, con també ha estat cofundador i professor del Centre d’Informàtica Musical, a més de col·laborar amb Apple Computers i crear la seva pròpia empresa de programari especialitzat.

 

Anem amb el saxo , on trobem Enric Alegre.

 

Rafael EscoteUn altre músic sobre la biografia es podria escriure una entrada completa, però que resumirem el més possible.

 

Com succeeix amb la resta de col·laboradors de Boomerang, també Alegre ha participat en unes quantes formacions, principalmante big bands, i ha col·laborat amb diferents artistes , tant en estudi com en directe.

 
Amb el seu saxo ha format part de musicals d’èxit com Chicago, West Side Story o Cabaret i de la banda sonora de la pel·lícula d’Almodóvar Tacones Lejanos.

 

En la seva vessant pedagògica ha impartit classes de saxo, harmònica, clarinet i flauta en diferents escoles musicals.

 

I tanquem aquest recorregut amb un altre gran professional, el bateria Toni Mateos, a qui ja ens referim en una entrada anterior.

 

Toni MateosUn altre fora de sèrie que ha col·laborat amb gent com Paul Carrack, Lou Marini del Blues Brothers, Franco de Vita, Miguel Ríos, Antonio Carmona, Javier Gurruchaga o Joaquín Sabina per citar només alguns noms coneguts.

 

En estudi ha participat en més de cent discos de diferents estils, pop, jazz, rock, funk… i col·labora amb el programa de televisió La Voz, tant en els enregistraments d’estudi com en els directes.

 

També comparteix els seus coneixements i experiència en classes magistrals, revistes especialitzades i fòrums d’internet.

 

I amb això acabem el nostre recorregut. Com veieu, la qualitat musical està garantida.

 

Els músics de Boomerang I

En aquestes properes entrades us presentaré als músics que col·laboren en el disc.

 

No hi són tots, però els que aquí apareixen són mostra suficient del nivell professional dels meus companys d’aventura.

 

Començarem per Josep Mas Kitflus, que s’ha involucrat en aquest projecte des delPere Gene con Kitflus principi com si es tractés del seu propi.

 

Es va iniciar en la música amb tan sols 6 anys i, deu després, ja feia sonar les tecles a la banda de Tony Ronald després d’haver passat prèviament per diferents formacions.

 

Un temps després, imbuït pel seu amor al jazz i al rock, funda Iceberg, històrica banda on coincideix amb un altre gran de la música, el guitarrista Max Sunyer, que va seguir acompanyant quan Iceberg va donar pas a Pegasus, banda més orientada al jazz.

 

La composició de la música de clausura dels Jocs Olímpics de Seül el 1988 i de bandes sonores per a cinema i televisió, col·laboracions amb innombrables artistes (massa per anomenar-los tots), i la fundació de dues productores discogràfiques són altres de les notes a destacar en l’extens currículum d’aquest infatigable músic.

 

Anem ara amb un altre puntal on es recolza Boomerang, el guitarrista David Palau.

 

Pere Gene con David Palau

Classificar-lo com “músic de sessió”, “músic d’estudi” o “guitarrista d’acompanyament” dóna una idea molt pobra de l’elevat nivell de Palau.

 

Al contrari del que es pugui pensar, un professional de la música que dedica la seva carrera a col·laborar amb artistes de renom no pot encasellar-se en un únic estil, pel que la seva versatilitat està més que provada acompanyant en directe a desenes de músics tan dispars com Serrat, Bosé o Alejandro Sanz.

 

A la vista d’aquests noms podríem deduir que es tracta d’un guitarrista, diguem, ” tou”, i res més lluny de la realitat, el que comprovareu escoltant el so de les seves Ibanez quan es deixa anar.

 

A part de la guitarra, la seva altra passió són els estudis de gravació on ha exercit d’enginyer de so, a més de disposar del seu propi, Divertimento Studio.

 

També ha fet els seus primers passos en la composició creant cançons per coneguts artistes , ha participat en programes de televisió i en el concert del X aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona, ha telonejat a Bon Jovi amb la David Palau Band, imparteix classes… comptat i debatut, un altre gran músic que aporta la seva experiència a Boomerang.

 

 Anar a la segona part