Crónica de l’acústic a Luz de Gas

Josep Esbri, seguidor de sempre de Lone Star i un dels asistents al concert acústic de Pere Gené, ens envía la seva propia crónica del concert, ofert el passat 03 de decembre a la sala Luz de Gas de Barcelona.

 

Va ser un magnífic concert acústic el que en Pere Gené ens va oferir el passat dia 03. Em van semblar genials les aproximacions al jazz.

 

Em va agradar molt com ens va transmetre amb la seva interpretació “My Funny Valentine” (i a més, crec que no prevista).

 

Al bloc Lone Star (sóc molt subjectiu) però com era qüestió de redescobrir, em va posar els pels de punta les més “blueseres”, impagable
“Up the highway” i gran “Oveja negra”.

 

>Del bloc “Boomerang”, algunes de les cançons m’arriben a agradar tant o més que la versió del disc.

 

>”La noia freda” i “Sueño y pesadilla” van ser les meves favorites aquella nit.

 

I molt bé tenir moments d’un Pere Gené al que normalment no tenim accés, amb l’americana (John Brown’s Body) i el tango (Garufa) que per cert, em va agradar molt.

Gené acústico. Luz de Gas
Només al piano, sense veu, va estar magnífic, va fer un repertori molt ben triat.

 

Em va agradar molt “Punta d’alba” tocada només amb el piano és molt bona, i “La Mansarde de Montmartre”, intimista i delicada.

 

Per dir alguna cosa no tan positiva, a mi no em feien falta ni “Mi Calle” ni “Comprensión”, però es clar, es tractava de sortir-ne viu i si no canta “Mi calle”, la que se lia!

 

Accepto “Mi Calle” perquè vaig tindre una “My Swett Marlene” diferent, marxosa i fantàstica…

 

Vull quedar-me amb aquest bon gust de boca, així que sense comentaris de premsa, públic i fantasmes…

 

Sr. Pere Gené, moltes gràcies per aquesta estona de música, plena de matisos, sentiments i comunicació.

 

Josep Esbri.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *