Crònica del concert a la sala Luz de Gas

 

Cartel concierto presentación BoomerangUna nit inoblidable. No se m’acudeix una forma millor d’expresar el desenvolupament del concert.

 

La nostra idea era anar més enllà d’una simple actuació on es desgranessin els temes de Boomerang.

 

Per això vam planejar una posada en escena que no deixés indiferent al públic i que servís de reconeixement al suport que ha mantingut tot aquest temps.

 

I, almenys des del meu punt de vista, tot el personal implicat en l’actuació, tant dins com fos de l’escenari, va donar “la talla” sobradament.

 

Aprofito per agrair la presència de la vocalista de “La Porta dels SomnisVirginia Martínez, amb la qual, com sabeu, vaig gravar el tema de BoomerangSerem un nou pais“, i de Santago Auserón, qui em va acompanyar per cantar el tema més emblemàtic de Lone Star: Mi Calle. També al cor “New Gospel” que ens va acompanyar una part del concert i a Raquel, la ballarina que va donar vida amb les seves evolucions en l’escenari a “La mansarde de Montmartre“.

 

Us agraeixo molt l’assistència al concert, em vau acompanyar cantant i aplaudint tant dins com fora de l’escenari i vau fer que tot això tingués sentit.

 

I especialment dono les gràcies a Fernando, un dels assistents, gran seguidor de Lone Star, que s’ha pres la molèstia de redactar una crònica del concert i fer-me-la arribar.

 

Podeu veure més fotos del concert en aquest apartat de peregene.com.

 

Us deixo amb Fernando perquè us expliqui com es va veure tot des de fora.

 

Salut!

 

Crònica Sincera d’en Fernando Pardo, del concert que va oferir en Pere Gené, ( La veu de LONE STAR), en la presentació oficial del seu primer disc en solitari BOOMERANG a la Sala Luz de Gas,el passat 01.05.2014.

 

El passat dijous dia 01 de maig vaig ser un dels privilegiats a presenciar en directe la presentació de “Boomerang”, de Pere Gené, a la sala Luz de gas de Barcelona.

 

La Sala és maca i acollidora i el millor es que té una gran acústica per al directe.

 

L’única cosa que no em va agradar del local va ser el preu de les copes!

 

Pere Gené en conciertoEl concert va començar fort i vital, amb “La formula de la felicidad”, seguit de “Libre”.

 

Haig de confessar que, en veure a Pere pletóric dominant l’escenari, se’m van humitejar els ulls en més d’una ocasió.

 

La tercera en discòrdia va ser “El Impasible”, crua i directa. En la tornada, amb la veu encara freda en un tòrrid escenari, en Pere va treure el cap al món humà, mentre retreia a Déu la seva absència.

 

Walt Disney nos mintió” em va recordar que, disfressada de melodia pop, amaga una de les millors sinó la millor composició del Disc BOOMERANG.

 

Van anar caient un a un tots els temes d’aquest gran disc que és “Boomerang”, amb esment especial a la cançó “Bona sort”, composta i dedicada in situ al seu nét Guifré.

 

En Pere, tenint en ment als infants, va enviar un missatge al ministre de cultura Wert, que ha planejat eliminar la música de l’ensenyament primari…

 

Pere Gené, Kitflus y David PalauVa pujar l’energia amb “Sobreviviré”, el tema que obre el disc, i que podríem dir, exerceix de single, amb video-clip inclós, per després passar a la intimista “Cada dia que passa”, amb la veu tendra abrigallada per la guitarra acústica d’en Palau i el piano de Kitflus.

 

Faig un incís per reflectir que els músics que acompanyaven a en Pere Gené en una nit tant memorable eren i son inigualables, desprenent professionalitat en cada nota.

 

Baix i bateria marcaven els batecs, mentre Kitflus al teclat, semblava ser el cervell director i el “Guitar-hero” David Palau sabia dosar el seu mestratge amb les sis cordes sàviament.

 

L’últim bleix va venir amb Pere al majestuós piano (de cua, per cert), per interpretar “La Mansarde de Montmartre” que va il·lustrar una ballarina de ballet.

 

Pere Gené y Virginia Martínez.A partir d’aquí, tot va ser costa avall, o bé amb el hard-blues “Sueño y Pesadilla”, amb ressons “Lonestarians”, o amb la irrupció en escena d’un ampli cor de Gospel que va vestir la independentista “Serem un nou país” (interpretada, també excel·lentment per la Virginia Martínez), i que es va quedar per fer el mateix amb les següents cançons.

 

Aquí va arribar ja el moment de CELEBRAR A LONE STAR.

 

Primer, amb una interpretació extensa i sublim de “Old man’ river”, en la qual vam veure deixar-se anar als musics de la banda, recolzats pel cor.

 

Pere Gené y Santiago Auserón A continuació, es va començar a gestar el clàssic “Mi Calle”, versió moderna, que va comptar amb l’aparició sense previ avís de Santiago Auserón,(Radio Futura-Juan Perro) cantant diverses estrofes de la mateixa.

 

Després de l’acostumada aturada, van tornar per delectar-nos amb “Viejo Lobo”, i van enllaçar amb un Medley que , crec recordar, incloïa “Comprensión “ i “My sweet Marlene”.

 

Després d’un nou fals comiat, va venir la veritable que va deixar als rockers del lloc en èxtasi amb el mític “Adelante”, i tot va acabar entre aplaudiments i somriures.

 

Sincerament, vaig sentir pena per veure el que les generacions més joves s’estan perdent, i és que el panorama actual d’usar i tirar no valora el talent, i també vaig sentir inquietud per la continuïtat del projecte en directe tal com està el panorama, peroooo

 

Que ens llevin el “bailao”!!!

 

Adelaaanteeee!!!

-Fernando Pardo.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *